Ayer fue un día de esos en que te sientas en el tren, tu mirada se pierde en el infinito y tu cabeza empieza a entrelazar absurdidades varias. Hasta tal punto estaba inmersa en mis pensamientos que me salté la parada.
Aquest cap de setmana la maja em va convidar a un concert de Gossos, pel seu 15è aniversari. Entre moltes altres coses, em quedo amb el descobriment de la següent cançó, que no coneixia:
Deixa't Portar - Gossos
Mira't, has enterrat el que havies somiat tots aquests anys. No saps perquè ara dubtes si tot era, tot era tan clar. I tu no ho has vist fins que t'has despertat, dubtant si arribaràs on tothom t'imaginava.
Deixa't portar, anem endevant, no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces. Dormirem abraçats, podem triar aquesta nit.
El guió que t'havies après ara no et serveix per entendre el que portes a dins.
Plou... però avui et vols mullar, sentir que encara ets viu.
Deixa't portar, anem endevant, no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces. Dormirem abraçats, podem triar aquesta nit.
Deixa'm venir, vull fer aquest camí amb tu. No tinc por i ens en riurem dels murs que cauran, que ens faran més forts l'endemà.
L'aire t'ha obert els ulls, has trobat el sentit d'allò que era tant fosc. Perquè ningú et guiarà, només, tu pots fer, tu has de fer aquest pas.
Aquesta notícia m'ha sorprés gratament. Al centre de Terrassa, aquest Nadal, no lluiran els llums nadalencs als què estem acostumats. S'ha optat per una opció molt més sostenible, es tracta d'unes figures tridimensionals de materials reflectants, que el que faran és reflectir el llum que els hi arribi de l'enllumenat públic.
Llevo dando vueltas a varios temas esta semana y me quedo con esta canción de Lax'n'Busto que se asemeja bastante a lo que pasa por mi cabeza. Os dejo con la letra, esta noche la subiré a goear para dejaros también el audio en esta entrada.
Lax'n'busto - Llença't
Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs però amb els mesos te n'adones que tornes a començar.
I a força de molt caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc. No vull pensar en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant és únic no es repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar, i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I per què els meus pensaments, que sempre viuen en present, no conjuguen altres temps que el "ja faré el que no vaig fer".
Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà. Seré un tros de l'univers, que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà demà.
Llenca't, cada instant és únic no es repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar, i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Ayer fue un día de esos en que te sientas en el tren, tu mirada se pierde en el infinito y tu cabeza empieza a entrelazar absurdidades varias. Hasta tal punto estaba inmersa en mis pensamientos que me salté la parada.
Entradas
